Evolucionar per aprendre, aprendre per evolucionar - Tamara -
Miro
sis meses enrere i m'adono de la gran evolució personal i educativa
que he viscut en poc temps per intentar aprendre a ser una bona
docent.
Feia
un parell d'anys que li donava voltes a això de ser professora, però
va ser una grata experiència amb adolescents en el món educatiu la
que va fer que em decideix a fer el pas: torna a l'illa per
encaminar-me en un nou projecte personal, formador i laboral a
l'hora. No tenia una idea clara sobre què ens ensenyarien al màster,
només que tindríem molta feina pràctica dirigida a l'adquisició
de noves capacitats i habilitats docents... i quina gran veritat!
Després
de 7 anys, trepitjava altre cop la universitat, però d'una manera
molt diferent. Un
món de conceptes nous es barrejava amb els meus coneixements previs,
fent-me reflexionar sobre el nou paradigma de l'educació, observant
una gran evolució des que jo era estudiant, on es basava a rebre,
repetir i recordar.
Hem
de deixar enrere d'una vegada les 3R i canviar-les per les 4C. Per
dur a terme aquest canvi, és necessari un camí a través de
diferents matèries, on vaig descobrir les TIC, les competències claus, com
elaborar una unitat didàctica, tan individual com multidisciplinar,
com atendre a la diversitat, com fer que l'alumne sigui prosumer, com
poder avaluar de la forma més efectiva i justa possible, com
resoldre conflictes entre l'alumnat, dinàmiques per afavorir la
relació entre ells i amb nosaltres, empatia, assertivitat, i un
llarg etcètera impossible de resumir en 500 paraules.
![]() |
Pexels |
L'oportunitat
d'accés a nous continguts 2.0 ens ha obert fronteres, noves
reflexions i punts de mira referents al món educatiu. El coneixement
i posada en pràctica de noves eines per crear continguts atractius,
com piktochart, exelearnig o thinglink m'ha paregut especialment
útil per desenvolupar la nostra tasca de manera creativa,
possibilitant la competència digital docent. El fet de poder
exposar i saber compartir les nostres aportacions i treballs
(xarxes socials, blogs, etc.), i saber fer-ho amb el coneixement de les
llicències, amplia la nostra capacitat per arribar a tot el món,
així com per poder accedir a recursos d'altres professionals,
fomentat l'educació oberta, l'educació que no té límits. D'aquest
mode, sent conscient de l'autorregulació del propi aprenentatge, he
pogut comprendre i ampliar el meu PLE. Aquest procés mai tindrà fi,
ja que la tasca docent és un camí que no termina, on sempre es
continua aprenent, i d'aquesta manera evolucionem professionalment.
Això
ha quedat reflectit en l'experiència de pràctiques en l'institut,
on encara es veu que realment estem en el camí. Noves metodologies
conviuen amb les tradicionals fent del moment actual un punt decisiu
per creure en la utopia de la qual tantes vegades hem parlat. Utopia
en la qual ajudarem als nostres alumnes a ser els protagonistes del
canvi.
![]() |
Pixabay |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada