L'AUTORREGULACIÓ DE L'APRENENTATGE, UNA VISIÓ DEL NOSTRE PAPER DOCENT

Una vegada interioritzades les implicacions que té la revolució digital al món educatiu, arriba el moment d'encaminar l'alumnat durant el procés d'aprenentatge mitjançant l'ús de les TIC, a través de les 4C. Per tal de resoldre això, en aquesta entrada parlarem del model cíclic de Zimmerman sobre l'autorregulació de l'aprenentatge, revisió de Panadero y Alonso-Tapia (2014) i de quina manera, com a docents, podem acompanyar-los perquè sigui efectiu:

FASE DE PLANIFICACIÓ. 

En aquesta fase, l'estudiant s'afronta a l'activitat per primera vegada. Inicialment, es fa una anàlisi de la tasca, fragmentant-la i establint estratègies personals per la seva execució. Posteriorment, s'estableixen els objectius basats en els criteris d'avaluació i el nivell de perfeccionament personal. Com a docents, és important aclarir què volem que aprenguin, establint els objectius i els criteris utilitzarem per avaluar-los, per tal de facilitar la planificació a l'alumnat. Una vegada establers, es desenvoluparà el pla d'acció adequat, influenciat per les creences auto-motivadores. Els valors, creences, interessos i metes interaccionen, donant com a resultat el nivell de motivació i interès que l'alumne tindrà durant l'activitat. El nostre paper serà tenir una consideració positiva incondicional cap a ells.  

FASE D’EXECUCIÓ. 

En aquesta, la importància recau en la concentració i les estratègies d'aprenentatge, amb la finalitat de l'assoliment d'objectius sense que l'interès disminueixi. Per una banda, es dona l'auto-observació, la qual pot ser cognitiva (auto-motorització) o amb ajuda externa (auto-registre). Consisteix en una auto-avaluació durant el procés que ajuda a tenir consciència del què i com s'està fent, per tal de reconduir la conducta en cas necessari. És interessant que integrem aquest procés per fer reflexionar sobre els aprenentatges a l’alumnat, contrarestant les avaluacions finals. Per altra banda, l'auto-control l'entenem com la capacitat que té l’estudiant per mantenir la concentració i l'interès per la tasca basat en l’ús d'estratègies metacognitives i motivacionals. Com docents, hem de tenir presents les possibles emocions que els afecten, ja que aquests deriven directament en la seva forma d'autocontrolar-se. Serà complicat mantenir a concentració (metacognitives) si no tenen controlades les emocions prèviament (motivacionals).  

FASE D’AUTOREFLEXIÓ. 

Aquí, l’alumnat valora el resultat del seu treball. En l'auto-judici  es jutja l'activitat segons criteris de valors que sovint no són presents. Hem de donar-li als estudiants l'oportunitat de reflexionar sobre els seus erros, ja que són a partir d'ells on s'inicia l'aprenentatge. Si no ho fem, passaran directament a atribuir factors personals sobre el seu èxit o fracàs. És el que es coneix com l'auto-reacció on el subjecte reacciona de manera cognitiva i emocional davant els resultats. Com docents, hem d'observar les seves reaccions i encaminar-los cap a la idea que el problema és de l'execució, i no d’ells mateixos. Canviant el procés, canvien els resultats.  

Per tant, gràcies a aquesta anàlisi podem determinar el nostre paper docent fonamentat en la funció de guía i atenció a l'aprenentatge de l’alumnat, observant les seves habilitats i dificultats per tal de poder intervenir, aconsellar i desenvolupar tècniques d’estudi personalitzades. La finalitat principal és millorar els seus resultats mitjançant pautes clares per a aconseguir que aprenguin a autoregular-se, apropant-los finalment al model d'aprenentatge competencial de les 4C. 

BIBLIOGRAFIA

Cortes, A. [Ana Cortés]. (2016, abril 24). Autorregulación del aprendizaje. [Archivo de video]. Recuperado de https://www.youtube.com/watch?v=RtrLlLlF-jw  

Panadero, E. y Alonso-Tapia, J. (2014).¿Cómo autorregulan nuestros alumnos? Revisión del modelo cíclico de Zimmerman  sobre autorregulación del aprendizaje. Anales de Psicología, 30(2), 450-462.