Les TIC en les 4C

Actualment som incapaços d’entendre el món sense tecnologia: és omnipresent, món físic i ciberespai conflueixen de manera que no podem concebre l’un sense l’altre. Aquest fet fa que sigui una eina indispensable al nostre dia a dia.  Però, quan va sorgir aquesta necessitat? 

Després d’haver llegit a l’Area, entenem que la revolució digital origina un gran canvi en la societat del segle XXI. Així, les persones ens hem creat una identitat digital amb la qual interactuem dins d’un eixam ciberespacial mundialment interconnectat. Donat que la informació i la cultura estan en constant evolució,  no podem tenir estructures fixes i sòlides a la nostra societat líquida.

Avui dia, els nostres centres educatius estan desenvolupant el gran canvi que la societat demana, abandonant l'aprenentatge tradicional de les 3R (rebre, repetir i recordar), on els docents eren mers transmissors d’informació amb el llibre com únic suport de coneixements, i donant pas a les TIC, amb les quals aconseguim un model d’aprenentatge horitzontal entre l’equip docent i l’alumnat, on la informació i el coneixement pot córrer arreu de tot el món.

Mitjançant aquestes eines arribem a l’ensenyament experiencial, on l’alumnat passa a ser productor i consumidor d’informació (prosumer). Això és possible gràcies al nou paper del docent com a guia per a l’ensenyament que, utilitzant diferents metodologies, facilita que els estudiants aprenguin creant amb les TIC i assoleixin les 4C: CONÈIXER, COMPRENDRE, CONSTRUIR I COMPARTIR.

De les 7 competències claus del nostre sistema educatiu actual, només una és la competència digital. Aleshores, estan bé plantejades si el futur de la docència està basat en les noves tecnologies?  

La UNESCO planteja per a un futur pròxim, un nou marc curricular per tal de canviar l’estructura de les 8 competències clau europees actuals, on la digital té més protagonisme. En altres paraules, estem davant d’una proposta on es dóna gran importància al fet  d’assolir competències relacionades amb l’ús de recursos de forma interactiva, al treball cooperatiu, la diversitat i al coneixement transversal, totes aquestes relacionades amb el suport fonamental de les TIC.  

Per tal que aquesta proposta arribi a tota la societat, cal tenir en compte l’escletxa digital, entenent per aquesta com la diferència socioeconòmica que permet a unes comunitats i a altres no  l’accés a les noves tecnologies, a més de la capacitat d’utilitzar-les eficaçment. 

Som conscients que encara hi ha part de la societat que no té accés garantit i a tota hora a les eines digitals, però, ja que són el futur, creiem fonamental l’ensenyament d’aquests recursos als centres educatius, no només enfocats a consumir-los (com fa una bona part de la societat), sinó també a produir-los. És per aquest motiu que l’ensenyament de les 4C a l’educació és fonamental per a fer competents als nostres futurs adults. 

I ara se’ns planteja un dubte: estan els docents preparats per a acompanyar al nostre alumnat en el procés d’aprenentatge digital? Tenim nosaltres, com a futurs docents, les competències per fer de guia als nostres estudiants?  

La revolució digital és una realitat, i per tant, haurem de preparar-nos per tenir-les.