Tancant un cicle - Marina -

Entendre el final d’una història sense conèixer el principi esdevé una tasca força complicada, per la qual cosa s’entén que resulta impossible comprendre què ha suposat la realització d’aquest màster en la meva vida sense exposar quina era la meva visió de l’educació a l’inici de curs. Tal com vaig comentar en la nostra  primera entrada de blog, em dic Marina, sóc psicòloga i es podria dir que per qüestions familiars sempre he estat molt vinculada al món educatiu, tot i que el veritable interès vocacional va tocar la meva porta fa relativament poc temps.

Si he de ser sincera, al començament del curs tenia un remolí de sentiments encontrats, des de il·lusió i motivació per aprendre, fins una mica de por per la incertesa de no sabre amb certesa si això que estava a punt d’enlairar estava pensant jo. Per sort, amb el primer bloc temàtic de teoria,  els meus dubtes es varen esfumar de cop. Així, vaig conèixer el paper de les TIC en la pedagogia experiencial de les 4Cs de la mà de l’Area (2015)  i com nosaltres, com a futurs docents, haurem d’estar preparats per ser competents en un món cada vegada més digitalitzat. Gràcies al Zimmerman, m’he reafirmat en què és essencial conèixer i entendre el model cíclic d’autoregulació i aprenentatge (Panadero i Alonso-Tapia, 2014), per tal d’arribar a aprofundir una mica més en comprendre com aprenen les persones dins i fora de l’aula. Igualment, per primera vegada sento parlar de les competències clau i del pla d’actuació en relació amb l’atenció a la diversitat, així com de les activitats i dinàmiques bàsiques per tenir èxit en la convivència escolar dels centres d’educació secundària.  

I ara ja sí...arriba el primer període de pràctiques. Un xoc frontal amb la realitat que, malgrat que al principi semblava que veníem d’una dimensió paral·lela, a mesura que anaves observant les diferents metodologies emprades pels professionals, t’adonaves que no estaven tan allunyades de la teoria feta a classe. És a dir, el món ideal i utòpic d’una educació innovadora i inclusiva realment s’està construint a poc a poc, i nosaltres tenim la sort de poder participar en ell. Així, he pogut viure de primera mà la irrupció de les TIC a les aules en forma de Chromebooks i l’ús d’estratègies metodològiques com el treball cooperatiu i l’aprenentatge basat en projectes que tan beneficioses resulten tant per l’èxit educatiu com per l’establiment de relacions socials enriquidores, estables i respectuoses.  

Llicència CC0

De volta al grup base, arranca la segona tanda de teoria, aquesta vegada més centrada en la posada en pràctica de tots els continguts apresos durant el curs. Així, iniciem l'elaboració d'unitats didàctiques interdiciplinars , descobrim i dissenyem els nostres propis recursos educatius oberts i prenem consciència de la importància dels entorns personals d’aprenentatge, definits com a mecanismes concrets per entendre com aprenen, en quins contextos ho fem i com aquests autoregulen el nostre aprenentatge (Castañeda i Adell, 2013).

En definitiva, amb el segon període de pràctiques apuntant-se i havent-hi ja liquidat la part teòrica, només puc donar les gràcies per tots els aprenentatges significatius que he anat acumulant al llarg de tot el curs. Ha estat una experiència molt gratificant i positiva. Sense dubte, començo aquesta nova i última etapa amb moltes ganes de continuar aprenent, però també amb la il·lusió de poder aportar el meu gra de sorra a l’àmbit educatiu, facilitant el desenvolupament acadèmic i personal del conjunt d’alumnes.   

REFERÈNCIES

Area, M. (2015). Reconstruir el discurso pedagógico para la escuela de la sociedad digital. En J. de Pablos (Ed.), Los centros educativos ante el desafío de las tecnologías digitales (pp.23-51). Madrid: La Muralla.  Castañeda, L. & Adell, J. (Eds). (2013). Entornos personales de aprendizaje: claves para el ecosistema educativo en red. Alcoy: Marfil.   Panadero, E. y Alonso-Tapia, J. (2014). ¿Cómo autorregulan nuestros alumnos? Revisión del modelo cíclico de Zimmerman  sobre autorregulación del aprendizaje. Anales de Psicología, 30(2), 450-462.