UN CAMÍ PER L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU I AUTO-REGULAT

Recorde la vesprada del 17 de setembre com si fos ahir, 24 desconeguts a l'aula i la professora i coordinadora del màster, Gemma Tur, presentant-nos el MFP i informant-nos (alhora que advertint-nos) del que ens esperava: un camí ple de treballs que ens ocuparien cada dia però que encara així, mereixeria la pena.

I tal com ho va descriure, així ha sigut! És cert que hem tingut moments d'estrès i moltíssima càrrega de treball, però m'emporte del MFP a molts bons companys, un professorat divers i enriquidor, i una quantitat il·limitada de recursos i dinàmiques per utilitzar a l'aula.

En l'àmbit curricular (de la meva especialitat), avui sóc la mateixa que abans de cursar el MFP però, en l'àmbit educatiu, he tingut l'oportunitat d'enriquir-me de les diferents assignatures cursades, les quals m'han donat una visió molt més àmplia del món educatiu. I l'educació és part de tots, de l'alumnat, del professorat, de les famílies, dels barris i de la societat en general. I aquesta societat avança a passos agegantats, motiu pel qual la formació permanent del docent és essencial per a la professió.

Al començament del MFP, no podia ni imaginar com les TIC estaven repercutint en el món educatiu, el gran canvi que anaven a suposar en els processos d'ensenyament-aprenentatge. I així ho ha demostrat aquest camí tan enriquidor, aprendre amb les noves metodologies, on a través de diverses dinàmiques i recursos, he experimentat un aprenentatge significatiu i autoregulat. Gràcies a experimentar com alumna les noves metodologies de l'ensenyament-aprenentatge, he pogut entendre el meu paper com a futura docent.

És cert que el petit pas per les pràctiques ha sigut molt diferent. En alguns casos, com tornar al principi, on no coneixia la importància de ser conscient de la societat líquida en què vivim i en altres casos, he pogut conèixer com s'apliquen les diferents dinàmiques apreses i els recursos a l'aula.  M'ha servit per entendre que no hi ha metodologies bones o roïns, que cada una pot ser molt enriquidora en el moment oportú, però crec que la visió de l'aprenentatge experiencial que m'ha donat el MFP em permet recórrer el camí en la bona direcció.

No he d'oblidar-me del més important de tot aquest camí, dels adoelscents. Aconseguir que se sentin motivats d'estar als centres, que el seu aprenentatge sigui significatiu i, tal com deia Eduard Vallory a la ponència, guiar-los perquè arribin a ser adults competents en el seu dia a dia, serà el millor treball a desenvolupar.

Ha sigut una oportunitat poder enriquir-me d'aquesta experiència, de conèixer la gran quantitat de recursos que tinc al meu abast per utilitzar a l'aula. De saber, que forme part d'una gran xarxa connectada de professionals i que entre tots fem camí. Tenir un PLE que em permet organitzar tota la informació rellevant, saber on puc trobar-la, crear-la i compartir-la. I per altra banda, una glopada de realitat molt important, la creació d'unitats didàctiques (i programacions d'aula) com serà a la realitat, a una velocitat de vertigen. I també, conèixer la possibilitat de formar part de l'educació oberta i la quantitat de recursos disponibles gratuits que aquesta ens aporta i que podem aportar.

Afronte aquesta nova etapa de pràctiques, de la mateixa manera que vaig començar el MFP, amb molta il·lusió i motivació. Amb moltes ganes d'utilitzar a l'aula tot l'aprenentatge adquirit, i encara que passem de la utopia a la realitat, estic segura que visualitzar la docència amb la perspectiva que el MFP m'ha permès tenir, em permetrà desenvolupar el meu treball com a docent d'una manera molt més significativa per a l'alumnat.