I TU, COM APRENS? - MARINA -

Totes les persones al llarg de la nostra vida tenim un sistema personal d’aprendre, el qual hem anat progressivament modelant de manera autònoma en funció de les demandes canviants del medi ambient (Sanmartí, 2010). Independentment de l’època, els individus sempre hem tingut unes xarxes de coneixement bàsiques, limitades en un primer moment per la família, mestres i llibres com úniques fonts de saber fiables, fins que la interrupció d’Internet i les noves tecnologies ha provocat importants transformacions del sistema a tots els nivells (Castañeda i Adell, 2013).  

D’aquesta manera, amb la revolució digital s’inicia una extrapolació d’aquest entorn físic d’aprenentatge cap al món virtual, caracteritzat per ser un espai d’accés immediat, senzill i dinàmic, on els internautes poden crear, comentar i compartir contingut cap a qualsevol racó del planeta amb un sol clic. En altres paraules, d’aquesta resposta educativa davant els avanços tecnològics surten els anomenats Personal Learning Envoirement, comunament coneguts per les seves sigles en anglès com PLEs (Castañeda i Adell, 2013).  

Així, no és d’estranyar que estudis com el de Chaves i col·laboradors (2015) defensen que,  mitjançant els PLEs i amb suport del professorat, l’alumnat sigui més capaç de funcionar de manera autònoma i d’autorregular el seu propi aprenentatge, donat que aquests espais virtuals aconsegueixen oferir totes les eines possibles per dur a terme la planificació, execució i auto-reflexió de l’aprenentatge.  

Per tant, la nostra primera tasca com futurs docents, davant un sistema educatiu cada vegada més digitalitzat, hauria de ser la d’explicitar el nostre propi espai virtual on tindria lloc la nostra autoregulació de l’aprenentatge, és a dir, el nostre Self Regulating Learning (SRL).  Així, eines com el Symbalooo ens proporcionen la possibilitat d’agrupar per categories qualsevol recurs que sigui susceptible de ser utilitzat durant l’aprenentatge.   

  

Aquesta classificació d’estratègies virtuals sol seguir la triada “llegir, crear i compartir” com estructura bàsica,  tot i que la divisió es port perfilar encara més, depenent de la utilitat específica que se’l doni a cada recurs en particular. Així, és possible que dues persones diferents utilitzin la mateixa eina digital per fases totalment diferents, de la mateixa forma que un recurs pot abastar diferents necessitats d’aprenentatge.  

En definitiva, resulta primordial que l’equip docent de l’era actual sigui capaç de conèixer i mostrar el seu propi PLE, per tal de contribuir als nous enfocaments pedagògics que centren la seva atenció en l’aprenentatge més que en l’ensenyament. Una vegada assolit aquest objectiu, serem competents per ajudar al nostre futur alumnat a seleccionar fonts d’informació fiable i establir espais de creació de contingut, així com per estimular el seu esperit emprenedor i afavorir el fet que comparteixi els seus propis recursos educatius en obert.

  

BIBLIOGRAFIA 

Castañena, L. [Linda Castañeda]. (2012, Setembre 24). PLE Entornos personales de aprendizaje. [Archiu de vídeo]. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=MPUlHtYfSzA  

Castañeda, L. & Adell, J. (Eds). (2013). Entornos personales de aprendizaje: claves para el ecosistema educativo en red. Alcoy: Marfil.  

Chaves, E., Trujillo, J.M. & López, J.A (2015). Autorregulación del aprendizaje en entornos personales de aprendizaje en el Grado de Educación Primaria de la Universidad de Granada, España. Formación Universitaria, 8 (4): 63-76.  

Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre: l’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació.