Com ha influït el màster en la meva formació i perspectiva docent? – Nerea López

Coincidint amb el nostre Thinglink, vaig iniciar el màster amb molta il·lusió alhora que intrigada pel desconegut. La veritat és que quan vaig estudiar la carrera de biologia no em plantejava l’opció de ser professora. Per tant, em vaig endinsar al màster una mica a cegues per tal d’experimentar si m’arribava a transmetre qualcuna cosa i, si més no, continuar formant-me dins la meva branca de coneixement des d’una altra perspectiva. 

Per la meva sorpresa, durant la primera fase teòrica vam tenir la sort de comptar amb un professorat excepcional quant a eines per la cohesió de grup. Vam experimentar classes interactives i innovadores per nosaltres comparades a les del nostre procés de formació. El que no sabíem era que s’estava aplicant amb nosaltres mateixos allò que preteníem aprendre a fer amb els nostres alumnes. Per tant, l’enhorabona per la feina feta! 

A més, vam estudiar eines per ajudar a comprendre el context del nostre futur alumnat, les seves dificultats d’aprenentatge i com incloure a la diversitat, com treballar les competències bàsiques mitjançant la contextualització de continguts, l’ús de les TIC i el nou paper docent com a conseqüència de l’era digital, el foment de les activitats dinàmiques i el treball cooperatiu on l’alumne pugui crear i compartir coneixement... I, amb tota aquesta informació arribarem a la primera fase del pràcticum!  

Una vegada vam aterrar al centre, em va semblar que veníem d’un món ideal i utòpic. En un primer moment, el dia a dia al centre no pareixia semblar-se massa al que havíem estat aprenent al màster durant la primera fase. Mitjançant l’observació vaig adonar-me que estem en el camí! Vaig poder observar aules enfocades al treball en equip, la incorporació de Chromebooks a alguns nivells, la realització de projectes interdisciplinars, la participació d’alumnes en projectes amb l’ajuntament o altres entitats (ABP)... Són les petites accions innovadores que anem fent conjuntament amb els nostres companys docents les que fan que cada vegada ens apropem més a la metodologia esperada segons les necessitats de la societat on vivim.  

Amb tota aquesta sensació d’estat inicial en el procés de canvi, vaig tornar a la segona fase teòrica del màster. En aquesta, ens hem centrat més a treballar la part pràctica: hem creat projectes interdisciplinars, programacions d’aula, hem extret unitats didàctiques partint de lectures conjuntes, hem treballat la importància de l’entorn d’aprenentatge (PLE) i els mecanismes d’autorregulació (SRL) així com la creació de continguts mitjançant exelearning per contribuir a l’educació en obert (Open Education).  

Ara, en vigílies de la segona fase del pràcticum i amb més recorregut, és hora de posar en pràctica tot l’après! No penso que serà fàcil però estic segura que serà un procés motivador, enriquidor i satisfactori. Per què? Perquè crec que hem d’utilitzar la realitat als centres per motivar-nos a millorar i avançar sempre que podem aportant el nostre granet d’arena. Hem de poder posar en mans dels alumnes totes les eines per contribuir al seu aprenentatge i desenvolupament personal. Si ho aconseguim, dins de les nostres possibilitats, estarem contribuint al canvi i ens emportarem la satisfacció personal amb nosaltres.